Arròs negre de l’empordà

Foto: Jordieasy iStcok

No hi ha revisions

Ingredients

Ajustar serveis
200g de costella de porc
200g de pollastre
200g de sípia
400g d’arròs
2 Cebes de figueres
1 Tomàquet madur
1 Pebrot
100g de pèsols
4 Grans d’all
3 Carxofes
Brou de peix
Oli d’oliva
Sal

Elaboració

1.

En una cassola amb una mica d’oli enrossim la sípia tallada a trossos i la reservem.
Marcar com a complet
2.

Seguidament hi tirem el pollastre i la costella de porc tot tallat molt petit. Quan estigui daurat ho traiem del foc i ho reservem.
Marcar com a complet
3.

En el mateix oli sofregim durant 30 minuts a foc lent, la ceba ben picada fins que sigui ben fosca.
Marcar com a complet
4.

Hi tirem el pebrot tallat a tires petites i els alls picats.
Marcar com a complet
5.

Al cap de poca estona hi afegim el tomàquet ratllat i sense llavors.
Marcar com a complet
6.

Amb molta paciència deixem concentrar el sofregit remenant de tant en tant fins que ens agafi un color molt fosc. Si cal hi afegim un raget d’aigua.
Marcar com a complet
7.

Un cop el sofregit està a punt hi tirem la sèpia, el pollastre, la costella i les carxofes netejades, sense les fulles exteriors i tallades a daus.
Marcar com a complet
8.

Tot remenant ho deixem coure a foc alt un parell de minuts i tot seguit hi afegim l’arròs.
Marcar com a complet
9.

Sense deixar de remenar finalment ho cobrim amb el brou, hi afegim els pèsols i un polsim de sal. Ho deixem coure uns 15 minuts tot remenant-ho de tant en tant. Quan l’arròs estigui cuit, parem el foc, tapem la cassola i ho deixem reposar un minut.
Marcar com a complet

Nota

Aquest arròs també es coneix com a “Arròs fosc” i és que a diferència d’altres indrets, on s’hi afegeix tinta de calamar o sípia, al nord de Catalunya el color l’agafa amb el sofregit. Aquest és el secret d’aquest arròs: El sofregit!, cal que tingui la consistència d’una melmelada i el color molt fosc. En Josep Plà en la seva obra “El que hem menjat” parla extensament d’aquest arròs i de la importància que té el sofregit: “En aquest sofregit, que és senzillíssim, s’hi posa ceba, més aviat abundant, un pensament de tomàquet, molt poc, i uns grans d’all, i ha de quedar –així ho diuen en el rodal- com una confitura, vull dir que els seus elements han de quedar absolutament integrats i lligats. És el color d’aquest sofregit el que dona a l’arròs el color fosc que té, que és tan característic.” Si teniu un bon sofregit, llavors podreu combinar els altres ingredients al vostre gust amb l’èxit garantit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *