Tratado de la glotonería
Fa milers d’anys, quan algun esser humà va començar a escollir i barrejar diverses fruites , verdures arrels o llavors, s’estava inventant la gastronomia. Aquest concepte tan ambigu i ampli que encara avui no hem acabat de definir. La Real Academia Española de la Lengua en 1884 va definir la paraula “gastronomía” com “tratado de la glotonería”.
Però malgrat aquesta falta de definició, des de aquell home del paleolític fins avui dia ,el món no ha deixat de ser un immens laboratori d’experimentació química amb els aliments que hem disposat en cada moment. Tot això ha sigut únicament amb la intenció de poder gaudir d’aquesta activitat que fem cada dia: menjar. Sense voler, intentant conservar aquests aliments, buscant diferents formes de cocció, experimentant noves combinacions, i sobretot mantenint les receptes passades de pares a fills, hem convertit les tècniques de preparar la nostra nutrició en un art. Hem passat de la química inconscient a la alquímia i, a vegades, a la màgia.
Aquesta evolució ha estat possible gracies als milers i milers de cuiners anònims que al llarg de la història han treballat en palaus reials, monestirs i, sobretot, en les cuines més humils de la societat. I és que les grans receptes, les grans preparacions, han sortit de la necessitat de conservar els aliments i de buscar que el fet de sobreviure fos una mica més plaent. Moltes de les menges més valorades, més sofisticades i més cares d’avui dia eren, no fa gaires anys, productes de supervivència que moltes vegades es menjaven perquè no hi havia res més. Les espardenyes, les angules, els caviar i tants altres productes prohibitius pel seu preu actual són un bon exemple de tot això. Fa poc, a les terres de l’Ebre, vaig tenir l’oportunitat de conversar amb una parella d’avis fantàstics que recordaven quan les angules eren assecades i donades als porcs per alimentar-los.
Avui, al segle XXI tenim la immensa sort de poder gaudir d’aquest llegat, d’aquesta cuina, filla de segles de tradició en totes les varietats possibles. A més a més, a Catalunya estem gaudint d’un dels millors moments de la historia de la gastronomia i crec que avui, sense cap mena de dubte, la millor cuina del món la podem gaudir en els restaurants del nostre país. Des de la cuina d’avantguarda del Bulli, del Celler de can Roca , de Can Faves, i tants d’altres, fins als restaurants de cuina tradicional com la Fonda Europa, la Casa Leopoldo, el Quo Vadis i tants i tants establiments que han sabut mantenir(i a vegades millorar) les tradicions dels nostres fogons.
I si em permeteu una mica de parcialitat, deixeu-me dir que en aquest panorama fantàstic destaca la cuina d’Osona. Crec que tenim la sort de viure en un dels indrets amb més talent culinari per metre quadrat del planeta. La tradició, el rigor, la qualitat dels productes i, sobretot, l’esforç d’un bon grapat de professionals del sector, han estat la millor recepta perquè en aquest moment tinguem la millor oferta gastronòmica del món a casa nostra.
Can Jubany, Torre Simon, Boccati, Cal U, Torres petit, entre molts d’altres, són un bon exemple de la extraordinària qualitat de la restauració d’Osona actualment.
Només ens queda gaudir-la. Jo almenys ho seguiré fent.