Les galeres
Aquest crustaci amb forma un xic monstruosa és una de les meravelles del mar que banya els Països Catalans. De fet, es troba a tota la Mediterrània i a l’Atlàntic (des d’Angola fins a les Illes Britàniques). És una espècie amb dues potes replegades i dotades de fortes espines i garfis, de semblança a un pregadeus. La seva coloració és molt pàl·lida, quasi transparent, amb tonalitats groguenques o de color salmó, i amb les vores vermelloses i blavoses. Un aspecte particular n’és la presència de dues taques negroses a la cua que ressalten molt, vorejades de blanc, i que sovint serveixen per confondre a possibles depredadors i per atraure futures víctimes. Viu en fons fangosos i sorrencs, en forats que fa ella mateixa en el fang, entre els 10 i 70 metres, podent arribar als 250 metres de fondària.
Presenta els sexes separats, es reprodueix a la primavera i les femelles porten els ous a sobre durant tot l’estiu. S’alimenta principalment de cucs i es desplaça donant cops amb la part posterior del cos. Pot arribar als 25 cm de llarg, però la mida més comuna oscil·la entre els 18 i 20 cm.
Als nostres mercats la podem trobar fresca i, generalment, així la consumim. La seva temporada àlgida és per la candelera, al febrer, i aporta un gust important i brutal als brous per fer arrossos i guisats de peix. El seu cost es pot aproximar als 10€ per quilo.
Potser pel seu aspecte o potser per la poca carn que contenen, les galeres han estat condemnades a donar sabor als brous i les salses, però un plat de galeres a la planxa és un plat extraordinari, sobretot si les femelles estan ouades. Als que els agrada xuclar els crustacis ho han de fer sempre en el sentit que va del cap vers a la cua per a no punxar-se amb les múltiples petites espines que cobreixen la closca fina de la galera.
Una altra opció és una bona crema de galeres, ja que els seu sabor és tan intens que amb pocs ingredients podem tenir un plat fantàstic, barat i fàcil de fer.
Val la pena que gaudim del sabor d’aquests crustacis que encara podem trobar força bé de preu.
Jordi Noguera
Foto de la portada: Pedro Tomàs