Les angules

Hi ha pocs peixos que tinguin tanta personalitat i un sabor tant diferent com l’anguila i el seu aleví, l’angula. Es tracta d’un peix gras i ja se sap: on hi ha el greix hi ha el sabor. A Catalunya es sol pescar i. en conseqüència, trobem la tradició de menjar-ne en la desembocadura de dos rius que tenim als extrems del nostre litoral: la desembocadura del Ter i el Delta de l’Ebre.

Sempre s’ha dit que totes les anguiles el món van a fresar al mar de los Sargassos i que, un cop els alevins han sortit dels ous, comencen una peregrinació de tres anys cap a les desembocadures dels rius europeus. Però aquesta teoria encara ningú l’ha pogut demostrar científicament. La veritat és que, encara que sembli mentida, la reproducció de les anguiles encara és un misteri per nosaltres.

L’anguila i l’angula, malauradament, cada any son més escasses i en conseqüència el seu preu, sobretot el de l’angula, puja i puja. A més, moltes de les angules pescades són utilitzades per a les piscifactories d’anguila. Cal recordar que en les cultures asiàtiques l’anguila és una menja molt preuada.

Al Delta de l’Ebre aquest peix té una llarga tradició i fins a mitjans del segle XX era tan abundant que excedents d’angules s’assecaven i es consumien durant al resta de l’any com si fossin fideus. Fins i tot, encara hi ha qui recorda quan s’utilitzaven per alimentar els porcs i les gallines.

Les angules són una meravella de la gastronomia, que dissortadament cada dia és més difícil poder-ne gaudir. Fa uns quants anys van aparèixer les “gules” que són una mena de succedani elaborat amb shurimi, però que hi voleu què us digui. Encara que sigui molt de tant en tant, val la pena fer una excursió a les terres de l’Ebre i gaudir d’una cassoleta d’angules preparades a la cavera o a la bilbaïna. El seu preu és molt elevat, però un plat d’aquestes joies gastronòmiques té el mateix preu que la majoria de les entrades dels partits de futbol de primera divisió. La gran diferència és que amb les angules sempre guanyes, i per golejada!