La poma: la reina de les fruites
Si ens fessin escollir una fruita que les representi a totes, probablement, la majoria triaríem la poma. La poma, al llarg de la història, ha estat la icona de la fruita. Fins i tot el seu nom, la paraula “poma” ve de “pomum“, que en llatí volia dir “fruita”. En moltes llengües, trobem la poma com a referència per anomenar altres fruites o verdures, pomme de terre i “pomodoro“, en són dos bons exemples.
Des de molt aviat la poma ja es va establir com la reina de les fruites, ja que va ser la escollida per representar el pecat original en el llibre del Gènesi i la poma d’Eva ha estat sempre el símbol de la temptació de la fruita prohibida.
Des de llavors, la seva presència ha estat una constant en la història de la humanitat. En la mitologia de l’antiga Grècia una poma d’or va ser la causa de la disputa entre les deesses Hera, Atenea i Afrodita que va desencadenar la guerra de Troia. En el jardí de les Hespèrides hi havia les pomes daurades que proporcionaven la immortalitat. Altres pomes cèlebres, van ser la que va aguantar al cap el pobre fill del suís Guillem Tell i la que, caient de l’arbre, va fer descobrir la teoria de la gravetat a Isaac Newton.
En el món de la ficció trobem la poma enverinada que la madrastra disfressada de vella va donar a la Blancaneus i el barril de pomes des de on Jim escoltava a Long Silver John a L’illa del Tresor.
Al segle XX les tres pomes més conegudes van ser la Gran Poma (sobrenom de New York, la poma dels ordinadors Apple (Macintosh és el nom d’una varietat de poma) i la poma pintada per René Magritte, que va ser utilitzada com a logotip de la companyia discogràfica dels Beatles.
L’origen de la poma es perd en les tenebres de la prehistòria, ja que sabem que al paleolític l’home ja la coneixia i la consumia. Segurament, amb les figues i el raïm, la poma és una de les primeres fruites que l’home va consumir i cultivar. Aix doncs, no és d’estranyar que la sidra fos també una de les primeres begudes elaborades per l’ésser humà. A l’antiga Grècia ja es preparava un beuratge elaborat amb poma anomenat “sikera” que més tard es va dir “sizra“, que sembla ser que tenia un ús medicinal. Al País Basc, la tradició de la preparació de la sidra també és molt antiga. Més tard, el suc de poma, també va ser un dels primers que es va destil·lar, creant amb ell diferents licors com el mateix calvados.
La poma, d’altra banda, també és una de les fruites que més s’ha utilitzat a la cuina, no solament en els pastissos (el pastís de poma i la tarta Tatin en són dos exemples cèlebres), sinó que també a l’hora d’acompanyar diferents ingredients, en forma de compota, al forn o fins i tot fregida. A les amanides, la poma aporta una dolçor i una acidesa fantàstiques que cal tenir en compte. A més, les diferents varietats permeten utilitzar la més adequada en cada recepta. Avui dia, al món, n’hi ha més de vuit mil, llàstima que la massificació i les grans superfícies fan que es perdin moltes varietats autòctones en benefici de les més conegudes i demanades als supermercats. A Catalunya eren populars la poma del ciri, la poma pera, la poma morruda entre moltes altres.
Algunes de les varietats als nostres mercats més habituals són:
La Golden Delicious: potser la més coneguda, de color groc brillant, molt dolça i es conserva molt bé.
La Red Delicious: de color vermell, molt gustosa, una mica més àcida que la golden i una mica pastosa i a vegades farinosa.
La Royal Gala: de color groc ataronjat amb tocs vermells i verds, molt dolça i cruixent.
La Fuji: d’orígen japonès i semblant a la Royal Gala, potser una mica més vermellosa, molt sucosa i cruixent. També es conserva molt bé.
La Granny Smith: australiana de color verd intens, poc ensucrada, molt àcida, sucosa i cruixent.
La Reineta: francesa força dolça i amb un toc àcid.