nou moscada, producte, article gastronomia

La nou moscada

Les espècies, al llarg de tota la història, sempre han estat molt cotitzades i el seu valor a vegades ha arribat a límits increïbles. El safrà, el cardamom i la vainilla, encara avui dia, són productes força cars, però hi ha una espècie que en el seu moment va ser molt cara: la nou moscada.

Aquesta espècie és la llavor d’un arbre (Myristica fragans) original de les illes Banda, a les Moluques, també conegudes com les illes de les espècies, que foren descobertes pels portuguesos el 1512. La part que envolta la llavor també s’utilitza com a espècie, el macís. El macís és un ingredient del curri.

La nou moscada s’utilitza des de l’antiguitat i, malgrat es creu que els romans ja la coneixien, sembla que van ser els àrabs els que, a la edat mitjana, la van introduir a Europa. Com totes les espècies, era molt apreciada i tenia un gran valor econòmic, però va ser a partir del segle XV que va començar a ser comercialitzada de forma important pels portuguesos fins que, a principis del segle XVII, les illes de Banda van passar a forma part dels territoris holandesos.

En aquell segle els imperis colonials (Espanya, França, Portugal, Anglaterra i les províncies unides dels Països Baixos) lluitaven per tot el planeta per aconseguir noves colònies i, amb elles, les seves riqueses. Les Illes de Banda no eren una excepció i els holandesos van tenir durant molts anys el monopoli de la nou moscada a excepció de la que es feia a la Illa de Run, que era propietat dels anglesos.

A l’altre cantó de món els holandesos no els anaven tant bé les coses, però després de diversos enfrontaments amb els anglesos van aconseguir la pau en el tractat de Breda el 31 de Juliol de 1667. En aquest tractat els holandesos van aconseguir el desitjat monopoli de la nou moscada, ja que van intercanviar amb Anglaterra la Illa de Run per una altra illa que posseïen els holandesos al continent americà. Aquesta illa era Manhattan!

Els holandesos van comercialitzar-la i la van popularitzar fent-la servir en diferents plats i begudes, però al cap de poc temps es va començar a cultivar a altres indrets d’Àsia i Amèrica com el Carib, on és molt popular.

Des de el punt de vista gastronòmic es sol utilitzar en diferents plats, sobretot en la beixamel. També és molt recomanable usar-la per aromatitzar certs plats de pasta.

Sembla que en alguns restaurants de Manhattan la utilitzen força sovint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *