La síndria, article

La síndria

Aquesta fruita enfiladissa de cor vermell ens ajuda a combatre les èpoques de més calor. Amb llavors o sense, vermella o groga, la síndria no té tant secret com el seu company de viatge, el meló, a l’hora de triar-ne una que ens surti dolceta i sucosa. També coneguda com a meló d’aigua o xíndria, conté un 93% d’aigua.

Actualment podem trobar síndria de quarta gama, la tant famosa com transgènica “sense llavors”, etc. de la qual Turquia n’és el principal productor.

Per comprovar el seu punt òptim de maduració diuen que la síndria “ha de cantar, nen!”. Això vol dir que quan li donem uns copets amb el palmell de la mà hem de notar durant uns segons unes petites vibracions com a resposta als nostres cops. “Si no canta, ves per una altra, maco!” diu la senyora Carme de la parada. Segons un tractat gavatx de principis del s. XIX amb el nom de “El melonero infalible o arte de conocer y escoger buenos melones y sandías”, la millor manera de triar una bona síndria és rascar lleugerament la pell amb l’ungla i, si es desprèn amb facilitat, ja la tenim. Però la manera més segura potser és preguntar-li al professional de l’altra banda del taulell, que generalment ja sap què et ven.

Amb una forta competència a l’estiu, la síndria és un oasi en plena canícula estival, podem trobar-ne de diferents varietats:

La de pell fosca: autòctona i de tota la vida, de pell de color verd fosc i polpa dolça i d’un vermell intens, també anomenada Sugar Baby.

La síndria ratllada: amb la pell bicolor d’un verd esgrogueït amb bandes longitudinals més fosques i de dimensions força grans. Té la polpa rosada o vermell clar i de gust dolç. Generalment no és molt esfèrica i n’hi ha algunes d’allargades. Aquestes últimes són més comuns a l’Amèrica del Sud.

La de polpa groga: molt semblant a l’anterior per fora però amb l’interior groc ataronjat. També es coneix com a síndria ananàs pel seu interior semblant a la pinya. Va ser les últimes en arribar i la podem trobar als mercats en els mesos més estivals. És molt popular a l’Àsia, però compta amb poca acceptació a les nostres contrades, potser perquè no és massa dolça o perquè no estem gens acostumats a menjar una síndria groga i no ens quadra massa amb la nostra memòria gastronòmica.

La síndria sense llavors: segurament la més manipulada i creuada genèticament. La seva la única missió és elevar a una altra dimensió el plaer de menjar-se una bona mossegada sense trobar res que ens entorpeixi aquell moment de plaer i embrutar-nos fins i tot les orelles.

Aquesta última ha tret molts malts de cap a les mares i àvies, que ara ja podran menjar-se els postres més tranquil·lament i no hauran de treure les llavors de la síndria dels fills i nets.

Culinàriament, la síndria té molts recursos: la podem prendre a pèl, fer-ne boletes i acompanyar-les amb algun licor, a la planxa, en sorbet, en granissat, rebaixant un gaspatxo, etc.. De les seves llavors se’n pot extreure oli per mitjà del premsat i, tot i que no s’utilitza massa a Europa, sí a l’Àfrica, on es deixen assecar les llavors al sol i després es premsen per extreure’n l’oli. Es veu que també és emol·lient, és a dir que té la propietat d’estovar parts inflamades i suavitzar la pell. Porta de licopè, un pigment necessari en l’ésser humà degut al seu contingut d’antioxidants, importants per la composició de teixits. Nutricionalment no aporta quasi vitamines ni minerals i fins i tot el seu contingut en sucres és relativament baix.

Altres combinacions curioses les podem trobar a la zona del Rajasthan, on fan un curri de síndria, que consisteix en combinar síndria, safrà ,bitxo, celiandre, comí i suc de llimona.

A Palerm , generalment per festes, prenen un gelat elaborat amb síndria, xocolata, carbassa confitada, festucs, vainilla i canyella anomenat, curiosament, gelo di mellone que a Sicília forma part del festiu popular . Al Japó, on si no, han “inventat” una síndria quadrada (sí, quadrada) fent-la créixer dins una caixa per tal de que agafi així la forma esmentada. Es veu que són tant endreçats que, a l’hora de transportar mil i una coses en una mobylette, les quadrades van millor per transportar i també ocupen menys lloc per guardar.

Aquest tall en forma d’immensa rialla vermella amb taquetes es converteix cada any en la primera rialla quan tot just comencen els primers símptomes de calor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *