La llauna de conserva

Una de les grans preocupacions de l’ésser humà ha estat sempre conservar els aliments. Des de sempre hem buscat sistemes per que el que caçàvem, pescàvem o collíem es mantingués comestible el més temps possible. Vam aprendre a coure els aliments, a conservar-los en sal i en sucre, a fer els embotits per assecar-los, a fer els fumats, les melmelades i les confitures, però un dels invents que més ens ha ajudat a conservar els aliments ha estat les llaunes de conserva.

Napoleó Bonaparte, autor de la frase “guanyaran els exercits més ben alimentats”, estava preocupat per fer arribar els aliments al front de les seves campanyes, i va oferir 12.000 francs a qui trobés un mètode per poder conservar els aliments molt temps en bon estat. Un cuiner i confiter de París, Nicolas Appert, va descobrir que escalfant un recipient ben tancat, els aliments es conservaven molt temps i va guanyar la recompensa. Més tard, al 1810, Peter Durand va patentar el recipient fet amb llauna (i una capa d’estany per tal de que no es rovelli), que ha arribat fins els nostres dies.

Malauradament, com es podia preveure, aquest descobriment va permetre als exercits tenir una gran autonomia i, en conseqüència, una major capacitat de destrucció. George Orwell va dir que sense aquest invent no s’hagués pogut dur a terme la primera guerra mundial. Fins i tot, avui dia, ja fa uns quants anys que l’exèrcit americà disposa d’unes llaunes de conserva que s’escalfen tot soletes, les Hotcan.

Espanya va descobrir la llauna gràcies a un naufragi d’un veler francès davant les costes de Finisterre. Al cap d’un any ja hi havia la primera fàbrica conservera de peix, i en poc temps es va convertir, de fet encara ho és, en una industria molt important dins l’estat espanyol. Abans, però, ja hi havia una fàbrica de planxa de llauna que tenia el curiós nom de “La nunca vista en España Real Fábrica de Hoja de Lata y sus Adherentes, reinando los siempre invictos monarcas y católicos reyes don Felipe V y doña Isabel Farnesio”, creada en 1731 i ubicada en la comarca de Ronda.

Avui dia, gràcies a les noves tecnologies, les llaunes de conserva actuals són unes caixes hermètiques que mantenen les proteïnes, la majoria de les vitamines i altres propietats dels aliments. A més, els productes enllaunats, siguin fruites, verdures, peix o carns, només s’han de coure i no cal afegir-los-hi cap mena d’additiu o conservant.

Però, elaborant aquest article, aquest servidor de vostès, ha trobat una dada preocupant que li ha creat un petit dubte. A l’any 1855 Ezra J. Warner, de Connecticut, va crear el primer obrellaunes de la història. Si la llauna va ser inventada el 1810, això vol dir que la humanitat va viure 45 anys amb llaunes de conserva però sense obrellaunes. Com s’ho feien per obrir-les abans de 1855?