La festa de l’anguila

Sóc una persona afortunada. L’altre dia vaig tenir la sort d’assistir a una festa perfecte, almenys des de el meu punt de vista. Però espero els altres assistents també ho pensin.

La família Bonet de Deltebre i jo som amics des de fa molt temps i junts em tingut la ocasió de compartir diversos àpats, banquets i altres trobades “lúdic-gastronòmiques” on hem tingut l’oportunitat d’arreglar el planeta més d’un cop.

 Ells, sota la marca Rosset, fa tres generacions que treballen en el món de l’anguila i l’angula. Són d’aquella gent que amb una honestedat absoluta, a base de treball i amb tota la seva experiència, proporcionen al mercat uns productes de primeríssima qualitat.

Fa uns dies van celebrar una mena de “festa de l’anguila” en una masia, propietat d’uns altres grans amics, els germans Polet, on hi vaig assistir amb els meus amics i admirats Josep Roca i Nandu Jubany.

A la festa també hi van assistir en Geroni Castell i l’Avel·li Ramón, tots grans amics i cuiners del les terres de l’Ebre, entre altra molta gent. Aquell dia vam tenir l’oportunitat de visitar les instal·lacions i, sobretot, de gaudir de totes les possibilitats que ens ofereix aquest fantàstic peix.

Vam gaudir del xapadillo, o anguila xapada, fet a la brasa; dels canapès del Delta, que són fets amb anguila fumada barrejada amb tomàquet ratllat, cru i amb una mica d’all; i de la gran cassola d’anguila amb suc que Juan Enrique, amb l’assessorament del seu pare l’Enrique Bonet ens va cuinar davant nostre. Finalment vam poder assaborir unes angules fresques fetes a la bilbaïna. Tot va ser maridat amb uns vins increïbles, gentilesa d’en Josep Roca i, per finalitzar aquest banquet, van aparèixer uns pastissets de van resultar perfectes per acabar el festival.

Però el millor de la jornada, sense cap dubte, va ser la combinació d’un producte gastronòmic tant extraordinari com és l’anguila amb el grapat d’amics que ens vam ajuntar. I és que ja ho diuen, el millor plat del món no té el mateix gust si el menges sol o ben acompanyat.

Pep Sala

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *