Els catalans tenim plats, receptes i, sobretot, pastissos per a cada ocasió: anem des de el tortell de reis, passant per la mona de pasqua, o els torrons de nadal, fins els panellets de tots sants. Aquesta diada, però, està vinculada també, des de temps immemorials a les castanyes. Aquests fruits, abans de que arribessin les patates d’Amèrica, devien ser una part important de l’alimentació de molta gent, sobretot de les classes més humils, ja que podem trobar forces receptes en els receptaris de cuina tradicional i popular.

Probablement el gran problema de les castanyes dins la cuina dels restaurants és la dificultat i el temps que requereix pelar-les i, sobretot, repelar-les, ja que com sabeu, la pell de sota la closca és molt amargant, i s’ha de treure. Potser per això només ens ha arribat el costum de menjar les castanyes torrades per les castanyeres al carrer i embolicades amb una paperina de paper de diari, que també ens fa la feina d’estufa.

Com diu Joan Amades en el Costumari català, el costum de visitar els difunts és d’origen romà i el cristianisme el va adoptar. Aquesta tradició, de fet, amb els anys es devia barrejar amb la festa, d’origen celta, que es celebrava per aquestes dates quan es feia baixar el bestiar de les muntanyes on havien passat l’estiu. Tot plegat, va esdevenir la diada de Tots-sants, més o menys, tal com ha arribat fins a nosaltres. La primera part de la diada era pels vius, i es solien menjar les castanyes i els panellets, i a partir de migdia era pels difunts pels quals es pregava i els campanars d’arreu tocaven a morts durant tota la nit fins la matinada. La festa dels difunts durava fins l’endemà al migdia. Sigui com sigui, aquesta diada es va convertir en una de les festes més importants de l’any, fins el punt de que els exercits, en temps de guerra, deposaven les armes i feien una treva, per poder celebrar-la.

Seguint amb el Costumari català, el dia de Tots-sants era el primer dia que paraven les castanyeres, que vestides de manera pròpia, torraven les castanyes sobre uns fogons de terrissa que s’anomenaven “copes”, i amb unes paelles foradades que permetien que les flames arribessin bé a les castanyes. Els panellets, en canvi, segons Amades, rarament en compraven. S’adquirien en rifes que organitzaven els cafès durant tot el matí i a la primera hora de la tarda. Sabem que a finals del segle XVII, a Barcelona, ja es feia una fira de castanyes i panellets als carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital.

Amb els anys, la festa de la castanyada va incorporar els moniatos i el moscatell, i darrerament es va desplaçar a la nit anterior, al sopar de la vigília del dia de Tots Sants.

Per altre part, els emigrants irlandesos van portar als Estats Units la seva festa de Tots-Sants, que ells anomenaven All Hallows Eve que amb els anys va esdevenir el conegut Halloween i amb la globalització i les modes s’ha convertit en una festa de disfresses basades en les pel·lícules de terror.