Els mangos a la cuina

Tot i que de mango en tenim tot l’any perquè és una fruita tropical, és a l’estiu quant venen més de gust. Tant a l’hora d’esmorzar amb un batut, com al migdia en una amanida o al vespre com a guarnició d’un costellam de porc adobat, el mango és una fruita tropical tot terreny.

El mango és, segurament, una de les fruites tropicals que s’ha introduït amb més  èxit a les cultures europees. Coneguda també amb el nom de préssec dels tròpics, és la fruita més important de la família de les anacardiàcies, de la qual en provenen unes 50 espècies, originaries del sud-est asiàtic i de les illes dels voltants (a part de la magnifera africana, que és originaria d’Àfrica, com el seu nom indica). Es parla, però, de que el seu origen es troba en el nord-est de la Índia i al nord de Burma, a les faldes de l’Himàlaia. També es diu que ve de Sri Lanka.

Al mercat en podeu trobar de diferents varietats: els indis, molt dolços; els indoxinesos o filipins, dolços i sense fibres amb un color de la pell verdosa tirant a groguenca; els mangos de Florida amb la varietat Haden, que té la pell de color vermellós és molt apte pel transport gràcies a la seva alta resistència i un alt contingut el àcids orgànics; i altres varietats semblants a l’anterior, com la Tommy Atkins, la Zill, la Irwi, etc.

Hem d’escollir uns mangos que no tinguin fissures ni taques, que hagin madurat uniformement i que no siguin durs d’un costat i tous de l’altre. Al prémer amb el dit no s’ha d’enfonsar la polpa i l’aroma ha de ser fresc i sa. Si els compreu verds, madureu-los tranquil·lament a casa en una fruitera o caixa, i aneu-los girant progressivament.  Mengeu-los al natural amb unes gotes de suc de llimona, que en realcen el sabor, en almívar, en suc o en batut, en melmelades. També en podeu elaborar un chutney sensacional.

Pep Nogué