El cafè (I)
Hi ha tres productes gastronòmics que es van introduir gairebé simultàniament en la cultura occidental: el cafè, el te i el cacau. Tots tres han passat a formar part de les nostra vida quotidiana i ara seria difícil imaginar un món sense cafè, te ni xocolata. Però potser dels tres, el més estès i el més consumit a tot el món és el cafè. Fins i tot hem creat establiments amb el seu nom per poder gaudir-ne i reunir-nos al voltant d’una tassa d’aquest beuratge. El cafè el prenem a totes hores i ens convida a la reunió, a la complicitat i a la tertúlia de tal manera que, en els darrers segles, moltes obres d’art, de la literatura i de la música, juntament amb grans decisions socials i polítiques, s’han concebut en aquests espai. Establiments com el Café Gijón de Madrid, el cafè Central de Viena, el cafè Slavia de Praga, a París el cafè Flore o Le Select , a Venècia el cafè Florian o el Quadri, el cafè Tortoni de Buenos Aires, els Quatre Gats de Barcelona, el cafè de l’Opera o l’enyorat cafè Zurich, són només una petita mostra dels molts cèlebres establiments on s’ha escrit una part de la nostra història.
Hi ha moltes llegendes sobre els orígens del cafè: una d’elles és una història d’amor entre un jove i una princesa, en la que el jove descobreix el cafè i li serveix com a regal per convèncer el terrible rei, pare de la noia, que, com és natural, s’oposava a la relació entre ells dos. Una altra ens parla del profeta Mahoma, a qui Alà, mitjançant l’arcàngel Gabriel, li va portar el cafè per refer-lo i animar-lo. Una vegada que estava malalt, fins i tot, el va ajudar a recuperar la força viril. La tercera llegenda parla d’un pastor de cabres d’Abissínia, anomenat Kaldi, que va observar que els animals quan menjaven fruits d’un determinat arbust estaven més esverats. Ell mateix va provar aquests fruits i va sentir el mateix efecte, trobant-se més energètic i dinàmic.
El que sí sabem del cert és que s’han trobat llavors de cafè de l’any 800 aC i sembla que l’origen d’aquesta planta es pot situar a Abissínia, en la zona on avui dia hi trobem Etiòpia. El procediment de torrar les llavors no se sap quan, ni on va començar, ja que sembla que es menjaven les llavors madures o es trituraven i se’n feia una pasta que era molt nutritiva. Segurament algú atret per la olor de llavors cremant-se accidentalment, devia començar a provar de coure-les o torrar-les i buscar altres maneres de “cuinar” aquestes granes tant energètiques.
El consum de cafè va anar creixent de mica en mica i, al voltant de l’any 1100, van començar a aparèixer les primeres plantacions a la península aràbiga i, lentament, es va anar creant un comerç basat en el monopoli que prohibia la venda de qualsevol llavor de cafè que no hagués estat torrada prèviament. Però malgrat tot, el seu consum va ser perseguit en diverses ocasions a Aràbia mateix i a Constantinoble entre altres llocs. De totes maneres, el cafè torrat es va anar escampant cap a Àfrica, Àsia i, a Europa, a través del port de Venècia al segle XVI.
En un principi, a Europa, el cafè va ser considerat una beguda pecaminosa i herètica que provenia de Satanàs. Hi va haver molts intents de prohibir-la però el papa Climent VII va tastar el beuratge i el va trobar tant bo, que va decidir que seria injust deixar una beguda tant bona només per al infidels, així que va beneir l’aigua amb què es feia el cafè, el va batejar i el va convertir en una beguda totalment cristiana.
Amb els anys van sortir d’Aràbia les primeres llavors sense torrar, i l’any 1706 la planta del cafè va arribar al jardí botànic d’Amsterdam, provinent de Ceilan on els holandesos ja la cultivaven. D’allà va passar als altres països d’Europa, entre ells França, que, després de molts intents, va aconseguir portar la planta a Amèrica l’any 1723. Això ho va aconseguir un jove capità de la marina anomenat Gabriel de Clieu, que després de passar per moltes aventures, i compartint amb la planta la seva mínima ració d’aigua durant la travessia, va aconseguir plantar-la i fer-la créixer en la seva finca de la Martinica. En pocs anys, a partir de la planta d’en Gabriel de Clieu, el cultiu del cafè es va anar escampant per tot el Carib i la resta d’Amèrica, convertint-se, cap al 1800, en un negoci important dins el comerç mundial.