
Com assecar herbes aromàtiques
Des dels inicis de primavera fins a l’estiu, podem recollir diferents tipus d’herbes aromàtiques i remeieres, que van molt bé per aportar aromes als nostres plats. La cuina catalana les acostuma a utilitzar sovint, tant a l’hora d’elaborar salses, com per fer les picades, que ajuden a rematar els nostres plats. Hi ha exemples clàssics de combinacions perfectes, entre els productes i les herbes, com els pèsols i la menta, el llorer als rostits, la farigola als estofats. Igual que la sàlvia i el marduix, el romaní amb el conill, l’alfàbrega amb les amanides de tomàquet, el fonoll en alguns peixos, el julivert a les picades, l’orenga amb la pasta… i tantes altres combinacions habituals, que consumim en la nostra vida quotidiana.
El problema és que moltes d’aquestes herbes no es conserven gaire temps, algunes d’elles, les podem cultivar nosaltres mateixos en testos, però fins i tot aquestes, no viuen tot l’any. Des de sempre, el recurs habitual per poder gaudir de les herbes aromàtiques tot l’any, ha estat assecar-les i tenir-les a la nostra disposició, al nostre rebost.
Per assecar-les, cal que intentem collir-les al matí, quan ja hagin perdut la humitat de la rosada i abans que el sol les ressequi i extregui els seus aromes. Intentem que no portin terra, ni insectes i intentem rentar-les amb un drap sec sense mullar-les, si cal fer-ho, perquè quedin ben netes, les eixugarem tot seguit amb un paper absorbent.
Un cop les tenim netes, farem uns ramets amb els tipus d’herbes que ho permetin, com la farigola, el llorer, l’orenga, etc… Els penjarem cap per avall i els guardarem en un lloc fosc, sec i fresc. Passades un parell de setmanes (això depèn del grau d’humitat) comprovarem que estiguin ben seques, i si és així, podem guardar les fulles i les flors (si és el cas) en recipients ben secs i que hàgim esterilitzat prèviament.
En el cas de les herbes que no ens permetin fer remets, agafarem les fulles, ben netes i seques i les guardarem sobre paper absorbent, també en un espai fosc, fresc i sec. Passades un parell de setmanes, repetirem el procés anterior i les guardarem en recipients adequats.
Una altra opció és preparar uns manats d’herbes i deixar que s’assequin, penjats com sempre en un lloc fosc, fresc i sec. D’aquesta manera, ja les tenim a punt a l’hora d’utilitzar-les per cuinar. Aquests manats, se solen fer amb una fulla de llorer, que embolica unes branquetes de farigola i de julivert, tot lligat amb un fil de cotó que es pugui fer servir a la cuina. També s’hi pot posar les herbes que us vinguin de gust. Molts establiments ja els venen preparats, i a França són molt populars i s’anomenen Bouquet garni.