espàrrecs

A fregir espàrrecs!

Navegant a la deriva en mig d’una crisi provocada per banquers i polítics sense escrúpols, fa una temporada que realment es fa molt difícil llegir o escoltar les notícies sense que se’t passi la gana.

L’altre dia, llegint el diari, amb la barretina crescuda i amb un nivell molt alt d’indignació, em vaig escoltar a mi mateix dient: “Que se’n vagin a fregir espàrrecs!” I vaig seguir: “Espàrrecs? No!”

Els espàrrecs, precisament, són un dels grans productes que ens ofereix la primavera, juntament amb el xai de llet, les múrgoles i els moixerons, els pèsols i les faves, les maduixes, les cireres….N’hi ha tants!

Els éssers humans mengem espàrrecs des de fa milers d’anys degut a que es troben fàcilment de forma silvestre.

El seu nom ve del Persa asparag i, a partir d’aquest, els grecs en van dir asparagos i els romans “sparagus”. Durant l’edat mitja van ser poc considerats pels paladars reials i nobles i no tenim notícies de que es mengessin, però amb el Renaixement es van començar a cultivar i van recuperar la popularitat perduda. Fins i tot eren considerats afrodisíacs, fet que va fer que el seu consum estigués prohibit en els convents. No sabem si era per això, però el rei Lluis XIV de França era conegut per la seva ansietat per menjar espàrrecs, inclús es diu que demanava als seus jardiners que els collissin ja al desembre.

Una altra anècdota dels espàrrecs és la que es va produir al voltant de la pintura de Edouard Manet  (1832-1883). El cèlebre pintor va vendre al senyor Charles Ephrussi el seu quadre anomenat Un manat d’espàrrecs per vuit-cents francs. Quan va rebre els diners va veure que el senyor Ephrussi, generosament, li havia enviat mil francs. Llavors, Manet, que era un home elegant, va pintar el quadre anomenat L’espàrrec i li va enviar amb una nota que deia: “Al seu manat, en faltava un!”

L’espàrrec és el brot tendre de l’esparreguera: una planta perenne de la família de les Liliàcies, que es troba en estat silvestre. De fet, a Catalunya hi ha molta tradició d’anar a buscar espàrrecs de “marge” quan arriba la primavera.

Hi ha dos tipus d’espàrrecs de cultiu: els verds i el blancs. Aquests últims són el resultat d’anar cobrint amb terra els brots a mesura que van creixent. D’aquesta manera la manca de llum evita que desenvolupin la clorofil·la i no agafin el color verd. Amb els anys han aparegut un munt de varietats, tant blanques com verdes, fins i tot unes varietats morades que tenen un lleuger color lila a les puntes. A Catalunya destaquen els blancs de Gavà,  on es celebra des de 1932 la coneguda Fira d’Espàrrecs, i a Espanya els de la D.O. Espárrago de Navarra que inclou zones de Navarra, La Rioja i Aragó.

Una Esparraguera pot arribar a produir espàrrecs durant 10 anys i es solen collir d’Abril a Juny. La saviesa popular ens ensenya que els primers de la temporada són els millors. De fet hi ha una dita que diu: “Los de Abril para mí, los de Mayo para el amo y los de Junio para ninguno”.

Una altre anècdota! La llegenda explica que el rei d’Espanya, Juan Carlos I, tastant uns espàrrecs de Navarra que li havien enviat, va dir que “eran cojonudos“. Els productors, quan se’n van assabentar, ràpidament van començar a comercialitzar la marca “Esparragos Cojonudos, palabra de rey” . Malauradament, no van registrar la marca i, en poc temps, gairebé tots els productors espanyols van utilitzar l’expressió “cojonudos” en les seves conserves per definir la mida dels seus espàrrecs. El Lazarillo de Tormes segueix vigent!

En els darrers anys han aparegut al mercat moltes conserves d’espàrrecs que han estat cultivats a la Xina o al Perú. La seva textura i sabor no tenen res a veure amb els de Gavà o amb els de la D.O. Espàrragos de Navara, tot i que en la etiqueta podem veure que també són “cojonudos“. Quan comprem espàrrecs cal que mirem bé on han estat cultivats i envasats, siguin “cojonudos” o no!

Això m’ha fet recordar que estava llegint el diari amb la barretina crescuda i el nivell d’indignació molt alt….

Que se’n vagin a fer punyetes, que jo me’n vaig a fregir espàrrecs!

Pep Sala

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *