Coses que cal saber del tipus aviram, article

Coses que cal saber sobre els tipus d’aviram

Al nostre país sempre ha estat més apreciada la carn de pollastre, ànec o altres aus que la de vedella, xai o porc. Les grans celebracions com Nadal o Festa Major sempre han estat vestides amb un bon capó, un pollastre o un ànec rostit a taula. D’altra banda, la caça també aporta una gran quantitat d’aviram a la nostra gastronomia. Tot plegat ha fet que consumim un pilot d’aus diferents, i amb noms que de vegades ens poden confondre. Conceptes habituals com pollastre de pagès, gall o capó sovint els posem en el mateix sac i cal que sapiguem diferenciar els uns dels altres.
Aquí teniu un llistat de les diferents aus que trobem al mercat i les seves principals característiques.

Pollastre industrial.

És un pollastre alimentat amb pinso, en granges, perquè s’engreixi ràpidament. Normalment, té un pes d’1 a 2 kg. Amb uns 45 dies de vida. És la carn més consumida arreu del món, ja que és econòmica, nutritiva i de fàcil digestió.

Pollastre ecològic.

Pollastre que viu a l’aire lliure i descansa 8 hores sense llum  artificial. Alimentat  amb pinso ecològic necessita uns 3 mesos per adquirir el mateix perquè els pollastres industrials.  La seva carn és de millor qualitat.

Picantó. 

Pollastre mascle normal de només 1 mes de vida i normalment de ½ kg de pes.  Té una carn gustosa, suau i sucosa ideal per rostir sencer. A Espanya en diuen Pollo Tomatero i a França Coquelet.

Pollastre de pagès.

Pollastre criat a l’aire lliure, alimentat només amb gra. Es sacrifica amb un mínim de tres mesos de vida i pot pesar de 2,5 a 3,5 kg. La seva carn és ferma, més gustosa i amb un color més intens. La pell és d’un color groc fort.

Capó.

El capó és un mascle castrat i sobrealimentat d’uns 4-5 mesos de vida i un pes de 3 o 4 kg. L’objectiu de la castració és aconseguir una carn de millor qualitat.  És el pollastre que solem consumir en les festes de Nadal, normalment farcit i rostit.

Pularda.

És una gallina castrada amb una carn de gran qualitat. Es sacrifica normalment als 6 o 7 mesos de vida amb un pes d’uns 3 kg, aproximadament. Molt apreciada i habitual en la cuina francesa.

Gall.

Pollastre mascle criat en llibertat amb uns 5 mesos de vida i un pes d’uns 2 o 3 kg, encara que poden ser més grans.  Carn de gran qualitat  dura i eixuta ideal per a guisats de llarga cocció. El Gall negre del Penedès n’és un bon exemple amb la seva gran qualitat.

Gallina.

És la femella adulta sacrificada quan ha acabat la seva vida ponedora.  La carn és molt dura i fibrosa i necessita molt temps de cocció. Per això s’utilitza per fer brous i escudelles ja que, aporta gran un gran sabor.

Pintada.

També coneguda com a Gallina de Guinea, és una au d’origen africà. Es cria en captivitat i la seva carn, més fosca que la del pollastre, és de gran qualitat. No necessita excessiva cocció.

Silkie.

Pollastre negre criat a la Xina que darrerament s’està posant introduint al nostre país i posant-se de moda.  Molt apreciat a la Xina, allà s’anomena wo gu ji, té una pigmentació a la pell que li dona un color blau molt fosc. Amb un sabor semblant al pollastre normal.

Gall d’indi.

Coses que cal saber sobre el tipus d'aviram, gall d'indi, article

 

Au d’origen nord-americà, on encara se’n troben en llibertat, que està totalment adaptada a la gastronomia d’Europa i de la resta del món, encara que és als Estats Units on encara té el prestigi i la tradició festiva sobretot en el “Thanksgiving day”. Carn molt proteica, amb poc greix i de fàcil digestió.

 

 

 

Oca.

Coses que cal saber del tipus d'aviram, oca, article

 

Antigament, a pagès, es criava per la seva carn i els seus ous -extraordinaris-. La raça pròpia de Catalunya és l’Empordanesa que sol pesar uns 5,5 – 6 kg i la seva carn és de gran qualitat però eixuta i de difícil digestió.

Avui dia, la cria industrial d’oques és gairebé només pel seu fetge, el foie gras que degut a la seva sobrealimentació pot arribar a fer 1 kg.

 

 

Ànec domèstic.

Coses que cal saber sobre el tipus d'aviram, ànec, article

 

La cria de l’ànec es remunta en la foscor del temps i al nostre país ha estat sempre una de les aus més apreciades. Sol pesar uns 3,5 – 4 kg i la seva carn és de gran qualitat. Hi ha moltes maneres de consumir l’ànec, els seus ous són exquisits, del seu fetge se’n fa el foie i el seu greix s’utilitza per elaborar el confit.

 

 

 

Ànec salvatge.

Coses que cal saber dels tipus d'aviram, ànec salvatge, article

 

Hi ha moltes races d’ànecs salvatges, el de collverd, el cuallarga, el capbussador entre altres.  Al nostre país es troben en estat salvatge sobretot al Delta de l’Ebre on es caça i es consumeix habitualment. Més petit que l’ànec domèstic i amb menys greix, la seva carn és eixuta i s’ha d’elaborar molt bé.

 

 

Colomí.

Una altra au que antigament era molt apreciada i que s’ha anat perdent l’hàbit del seu consum. En trobem de caça o en les granges que encara en crien. Un cop desplomats i netejats solen pesar uns 150 -200 g i la seva carn és fosca, gustosa i amb poc greix. Vol coccions llargues com la majoria de la carn de caça. L’arròs de colomí havia estat un dels plats més celebrats en la nostra cuina.

 

Faisà.

Coses que cal saber dels tipus d'aviram, faisà, article

 

Una de les aus de caça més apreciades per la qualitat de la seva carn. Normalment, es caça a la tardor i solen tenir un pes d’1,5 – 2 kg. Una carn gustosa i delicada que permet diferents preparacions. També es cria en granges, el que fa que se’n pugui consumir tot l’any.

 

 

 

Becada.

La reina de les aus de caça.  Un cop neta sol fer uns 250 g i la seva carn és vermella, poc grassa però molt delicada i molt gustosa.  Les seves potes primes i el seu bec allargat el fan inconfusible.

 

 

Perdiu.

Coses que cal saber dels tipus d'aviram, perdiu, article

 

La perdiu és una altra au molt apreciada en la cuina de casa nostra. La seva popularitat ha fet que avui dia sigui senzill trobar-ne criades en granges. Solen pesar uns 500 g i la seva carn és exquisida, suau i no gaire eixuta. No li cal excessiva cocció, excepte en els exemplars més vells. Es sol elaborar estofada, guisada o en escabetx.

 

 

 

 

Guatlla.

Coses que cal saber del tipus d'aviram, guatlla, article

 

La petita de les aus de caça encara que avui dia és habitual criar-les en granges. Desplomada sol pesar uns 150 g i la seva carn és molt suau i gustosa cosa que permet que es pugui coure a la brasa sense gaire temps de cocció. Els seus ous s’han convertit en habituals en la nostra dieta.

 

 

 

 

Polla d’aigua.

La polla d’aigua és una au d’uns 350 gforça habitual en els arrossars de les Terres de l’Ebre. Això fa que la seva carn sigui molt suau, delicada i amb poc greix. Es sol consumir rostida o a la brasa, ja que no necessita gaire temps de cocció.

Estruç.

En els darrers anys han aparegut al nostre paìs granges d’estruç. Aquesta au enorme, d’uns 150 Kgs, té una carn roja, gustosa i amb poc colesterol, cosa que ha fet que s’hagi popularitzat arreu del món.  L’estruç, a diferència d’altres aus com el pollastre o l’ànec, no té “petxuga” això fa que la carn vingui de les cuixes. Els seus ous de 1’5 Kgs. també es consumeixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *