Coses que cal saber de l’albergínia

• És originària de l’Índia i va arribar a Europa a través dels àrabs.
• El fet que contingui alguns alcaloides li va donar mala reputació de fet en italià es diu melanzana del llatí mela insana que vol dir “poma que embogeix”.
• L’albergínia conté solanina i això fa que sigui tòxica si es consumeix crua i en grans quantitats. S’ha de consumir ben madura i sempre cuita.
• És rica en antioxidants i també aporta vitamina A, B i C encara que en menys quantitats que altres verdures i hortalisses.
• A vegades té un sabor amargant i una mica picant. Per evitar-ho cal obrir-la, posar sal sobre la polpa i deixar-la així una bona estona.
• Per evitar que s’oxidi un cop tallada la posarem en aigua una bona estona amb un raig de llimona, o de vinagre o amb unes fulles de julivert.
• Si la bulliu tireu un raget de vinagre a l’aigua per evitar que s’oxidi i s’enfosqueixi.
• Si no són velles o massa grosses, la pell és comestible i bona.
• En ser esponjosa hem d’evitar que absorbeixi massa oli si les fregim, un bon truc és passar-les per clara d’ou abans de fregir-les.
• Taquen molt les mans en manipular-les, cal utilitzar guants.
• Les varietats s’agrupen en tres grups; les llargues, les rodones i les intermèdies.
• Els colors van del blanc (sembla ser el color original i són les més dolces), al lila clar, lila fosc i negres.
• Hi ha varietats del tamany d’una pruna, com l’enana de l’Índia fins a varietats que fan 30 o 40 cm de llarg.
• A l’hora de comprar-les, escolliu les més fermes, que no siguin toves i de pell brillant.
• És recomanable guardar-les a la nevera (5°-8 °C) un màxim de 10-12 dies.
• Encara que se’n troba tot l’any, la seva temporada natural al nostre país va de maig a setembre.
• Són boníssimes en plats com la Samfaina, l’Escalivada, Albergínies farcides, les cremes com Mutabal o Baba Ganoush, la Mousaka o en escabetx.